Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes. Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord (una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes) amb l’àmbit dels modes (una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes), podia haver-hi dos tipus de mutació: la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord (ex. 1) o bé la generada per la utilització d’una nota que, en principi, no existia en el mode original i que, per tant, alterava l’estructura intervàl·lica vigent. Sovint aquests dos tipus de mutació es donaven junts (ex. 2).
Exemple 2
© Fototeca.cat/ Jesús Alises