La seva presentació escalar s’anomena escala diatònica (diatonisme). Les característiques fonamentals del sistema heptatònic són, d’una banda, la divisió de l’octava –en la seva presentació escalar– en dos tipus d’intervals (2a M i 2a m) amb una ordenació determinada (les 2es m estan el màxim de separades entre si) i, de l’altra, l’interval format entre les notes més allunyades del grup de set formen l’interval de 4a aug o 5a dis (també anomenat tríton i diabolus in musica, únic interval augmentat o disminuït que es forma entre les set notes). L’asimetria que mostra la sèrie de 2es majors i menors permet que, en centrar-se la música en una de les notes del sistema, la relació entre aquesta (anomenada tònica) i la resta sigui diferent cada vegada. Aquesta particular relació entre les notes del sistema i el centre s’anomena mode. Es coneix com a modalitat l’ús de diversos centres en el sistema heptatònic que donen lloc a diversos modes (jònic, dòric, frigi, lidi, mixolidi, eoli i locri), i es coneix com a tonalitat l’ús de dos centres que donen lloc als modes major i menor (i que, per a alguns teòrics, són fruit de l’evolució del jònic i l’eoli respectivament, mentre que, per a d’altres, el mode major és fruit de l’evolució del jònic, el lidi i el mixolidi i el mode menor ho és del dòric, el frigi i l’eoli).
m
Música