sèrie de quintes

f
Música

Presentació gràfica del sistema de quintes consistent en la disposició de les notes en la seva forma escrita (per exemple: fa-do-sol-re, etc.) o bé sobre el pentagrama (ex. 1).

Sèrie de quintes

© Fototeca.cat/ Studi Ferrer

La importància del sistema de quintes possiblement rau en el fet que la 5aJ és considerada l’interval generador. És a dir, la 5aJ és l’únic interval que, encadenat en successió ascendent o descendent, dona lloc a totes les notes del sistema musical. A més, o probablement per aquesta mateixa causa, la relació de 5aJ determina moltes de les característiques de la tonalitat, com la construcció dels modes, la relació entre fonamentals harmòniques i la relació entre les tonalitats.

Exemple 1

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Així, en principi, la relació entre dues notes que estiguin allunyades en la sèrie de quintes (com per exemple do i fa♯) serà més difícil d’entendre com a interval, com a encadenament dels acords dels quals són fonamentals i com a modulació entre les tonalitats en les quals en són les tòniques que la relació entre dues notes properes en la sèrie (com per exemple do i sol).

Quan la sèrie de quintes es presenta en el pentagrama cal tenir en compte que el que importa és la nota per ella mateixa i no el seu índex d’acuïtat, i, per tant, la sèrie es representa mitjançant la combinació de 5es i 4es simplement per no sortir del pentagrama. La mateixa armadura no és sinó la representació, al principi de cada pentagrama, de set elements contigus de la sèrie (ometent els becaires). La disposició del sistema de quintes en forma de cercle (cercle de quintes) o d’espiral és una manera de posar de manifest les relacions d’enharmonia entre els seus elements i s’ha utilitzat gairebé com a ’carta de navegació’ per a les relacions entre les tonalitats (vegeu esquema).

Sèrie integral unitònica de do M / la m / Exemple 2

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Molts teòrics consideren que, en realitat, del que es tracta és de la relació entre un so generador i el seu 3r harmònic (sèrie delsharmònics), és a dir, d’un interval de 12aJ que, reduït a l’àmbit de l’8a, seria precisament la 5aJ. I com que ja s’ha esmentat que en el sistema de quintes no es fa referència a l’índex d’acuïtat, tant la 4aJ com la 12aJ s’acaben anomenant simplement 5aJ quan es parla de la seva relació en el sistema de quintes.

Teòrics com Joaquim Zamacois (Teoría de la música II, Barcelona, 1954) han utilitzat la sèrie de quintes com a eina per a explicar la tonalitat ampliada. Així, al concepte bàsic de sèrie diatònica (la formada per set notes contigües) s’hi afegeixen el de les sèries cromàtiques de graus elevats i rebaixats, el de la sèrie integral unitònica (com a suma de les anteriors; ex. 2) i el de la sèrie general, que engloba les sèries unitòniques de les tonalitats practicables.