Indicació que, en el Renaixement, prescrivia que el tactus havia de prendre com a referència la brevis en lloc de l’habitual semibrevis provocant un tempo més viu.
També s’anomenava proportio dupla. Modernament ha mantingut aquest sentit de tempo viu aplicant-se a la blanca i s’utilitza tant per a designar el compàs de 2/2 (indicat també amb el signe C) com per a indicar que un compàs de 4/4 (o C) s’ha d’interpretar prenent com a pulsació de referència la blanca.