Representació dels 16 primers harmònics de la sèrie completa en notació musical (les notes negres són aproximades)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Es parla de sèrie completa quan conté tots els múltiples: la fonamental f, el seu doble 2f, el seu triple 3f... Els sons complexos que són estrictament periòdics (física del so) tenen un espectre format per harmònics (també anomenats sons concomitants), encara que no formin necessàriament una sèrie completa. Així, per exemple, quan el so prové d’un instrument de vent de perfil intern bàsicament cilíndric -com el clarinet-, el seu espectre és una sèrie harmònica incompleta de termes senars (f, 3f, 5f...); un de perfil cònic -com l’oboè-, en canvi, dona tota la sèrie harmònica completa. Les cordes perfectes poden donar pràcticament tota la sèrie completa si es pincen o es percudeixen prop d’un extrem, però només produeixen una sèrie de termes senars quan es fa just al punt central. L’oïda humana percep com a timbre l’espectre sonor format per la presència i l’absència dels harmònics i les seves diferents intensitats. L’oïda, però, també és capaç de percebre separadament els harmònics d’un so complex, sobretot quan aquests s’extingeixen a ritmes diferents.
No és possible reflectir, de manera precisa, les freqüències dels harmònics de la sèrie completa amb la notació musical convencional. No obstant això, la seva representació en el pentagrama pot ser útil perquè mostra en primer pla l’aparició d’intervals fonamentals. Les relacions entre freqüències dobles (f-2f; 2f-4f...) donen lloc a l’interval d’8aJ. Les relacions entre la freqüència triple i la freqüència fonamental o les freqüències dobles (f-3f; 2f-3f; 3f-4f) donen lloc als intervals de 12aJ, 5aJ i 4aJ (a aquest conjunt de relacions, la teoria de la música sovint s’hi refereix amb el nom de 5aJ). Les relacions entre la freqüència quíntuple i la freqüència fonamental o les freqüències dobles (f-5f; 2f-5f; 4f-5f; 5f-8f) donen lloc als intervals de 17a M, 10a M, 3a M i 6a m (a aquest conjunt de relacions, la teoria de la música sovint s’hi refereix amb el nom de 3a M). Mentre que la relació entre els cinc primers harmònics i l’acord major apareix de manera molt clara, altres acords (com la tríada menor) no semblen derivar-se, d’una manera directa, de la sèrie completa dels harmònics (acord).