notes inégales
*

f
pl
Música

Convenció interpretativa del Barroc francès que altera els valors escrits iguals en desiguals (notes desiguals).

La documentació d’aquesta convenció data ja de vers el 1550, sobretot en els tractats de música francesos. La majoria, i els més detallats, estan datats entre els anys 1690 i 1780. A França, els verbs pointer, inégaliser i d’altres s’empraven sinonímicament en el sentit de desigualar. La tècnica més habitual dels intèrprets per a fer les notes inégales era la de pointer, és a dir, posar puntets als valors. De fet, atorga una articulació i un caràcter singular al discurs musical.