Equivalent germànic del trobador provençal. El moviment dels minnesänger, que s’inicià a la darreria del segle XII i es desenvolupà al segle XIII, guarda molts punts de contacte amb el moviment trobadoresc: extracció social dels poetes compositors, temàtiques, formes poètiques i estil musical. La major part dels minnesänger eren d’origen aristocràtic, contràriament al que succeeix amb els meistersänger, els integrants del moviment poeticomusical que prengué el relleu de la cançó lírica germànica, que eren d’origen menestral. A part la temàtica amorosa, també tocaren el tema de les croades i els planys, així com cançons de caràcter més popular. L’estructura estròfica i l’absència d’ornaments melòdics fa pensar en una interpretació semirecitada. Alguns dels minnesänger més famosos foren Wolfram von Eschenbach (~1170-~1220), Walther von der Vogelweide, Neidhardt von Reuental, Heinrich von Meissen, conegut com Frauenlob, i Oswald von Wolkenstein, encara que des d’un punt de vista estrictament cronològic aquest darrer autor no es correspon del tot amb el moviment. La principal font amb repertori d’aquest moviment és un manuscrit del principi del segle XIV, el Còdex de Heidelberg, dit Manese. Les fonts més importants, però, no contenen la música. Els primers manuscrits amb notació musical foren copiats quan la tradició ja havia deixat d’estar viva. El més important és el Còdex de Jena, de mitjan segle XIV.
Bibliografia
- Taylor, R.J.: The Art of the Minnesinger, 2 vols., Universitat de Wales Press, Cardiff 1968
Complement bibliogràfic
- Ribera i Tarragó, Julià: La música andaluza medieval en las canciones de trovadores, troveros y minnesinger, Tip. de la Revista de Archivos, Madrid 1923-1925