L’activitat dels joglars sonadors de llaüt es pot considerar com una de les primeres fites en la història de la construcció d’instruments musicals, ja que molts d’ells eren hàbils artesans i es feien els seus propis llaüts. Quan no era aquest el cas, havien d’acudir als artesans lauthers, nom derivat de la paraula francesa luth (llaüt) per designar a qui es dedicava a aquest ofici. Els principals centres de violers foren Cremona, Venècia, Nàpols, París, Mittenwald i Markneukirchen.
A la península Ibèrica, els primers constructors s’anomenaren mestres violers o mestres guitarrers, depenent de la seva activitat principal, tot i que tant els uns com els altres estaven prou capacitats per a construir una arpa o un altre instrument de corda.
Les primeres ordinacions que regularen aquesta feina aparegueren a Catalunya, dictades pel rei Joan I, el 15 de desembre de 1393. Constituïen una extensa relació de privilegis i obligacions dels mestres fusters afiliats al gremi, entre els quals hi havia una bona quantitat de violers i de guitarrers, que hi ajustaren la seva activitat, havent de superar un aprenentatge i celebrar exàmens per a poder establir-se. El segon reglament per als violers del qual es té notícia és el que dictaren els Reis Catòlics l’any 1502.
La denominació de violer i la de guitarrer es mantingueren al llarg de tot el segle XVIII i fins al final del XIX; fou en iniciar-se el segle XX que la paraula lutier prengué carta de naturalesa i fou acceptada internacionalment.
Bibliografia
- Pinto Comas, Ramon: Los luthiers españoles, el autor, Barcelona 1988
- Pinto Comas, Ramon: Manual del luthier: tratado práctico sobre la construcción de violines, el autor, Barcelona 1989
- Vidal, Antoni: La lutherie et les luthiers, Maison Quantin, Paris 1889
- Historia del violín, Casa Parramon, Barcelona 1973
- Els nostres luthiers, escultors del so: el 8 de maig al 7 de juliol de 1996, Capella de Santa Àgata, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Barcelona 1996
- Alpiste, Francesc; [et al.]: Luthiers i instruments tradicionals de Catalunya, Ajuntament de Calella, Calella 1994