Com a unitat relativa, el decibel (dB) no té dimensions, ja que és un nombre que prové del quocient entre dues quantitats corresponents a una mateixa magnitud (pressió, potència o intensitat acústica). En general, una de les quantitats és un valor de referència establert per alguna norma internacional. Si s’anomena A la magnitud a mesurar, els decibels corresponents són deu vegades el logaritme decimal d’aquest quocient: 10 log(A/Aref). Quan es parla de decibel de pressió o d’intensitat sonora, el valor de referència és el que correspon al llindar d’audibilitat d’un so pur de 1000 Hz. La utilització d’una escala logarítmica està intrínsecament lligada a la forma en què l’oïda percep la intensitat acústica. Aquesta percepció no es produeix segons una escala lineal (és a dir, una duplicació de l’estímul sonor no comporta una duplicació de la intensitat percebuda; per exemple, deu violins no sonen deu vegades més fort que un violí), sinó que la variació de la intensitat percebuda és proporcional a la variació relativa de l’estímul.
m
Música