La catedral de Notre-Dame, erigida els anys 1194-1245 sobre una basílica anterior del segle IV, fou el nucli principal de la vida musical de la ciutat. Amb el bisbe Fulbert (960-1028) esdevingué un important centre cultural i un lloc de trobada d’estudiants de procedències diverses. Segons l’estatut del 1127, la maîtrise, documentada ja al segle V, era constituïda per un maître de musique, un maître de grammaire, els pueri chorales, els heuriers matiniers i un organista. L’activitat musical girava al voltant de les nombroses manifestacions litúrgiques que es desenvolupaven a la ciutat, notable nucli de culte marià. Els segles XVI i XVII foren el període més esplendorós de la maîtrise de Chartres, que competí amb les escoles de París, Amiens i Rouen, tot i que no tingué cap influència fora de l’àmbit urbà, i encara menys fora de França. Entre els mestres més importants que passaren per aquesta escola de música, cal destacar Johannes Tinctoris al segle XV, Jehan Guyon al XVI, Pierre Robert i Nicolas Bernier al XVII, i Michel-Richard Delalande (1739-1812).
L’orgue de la catedral de Chartres fou construït el 1349 i s’adobà i amplià diverses vegades. Durant la Segona Guerra Mundial sofrí greus danys. El 1970 fou objecte d’una exhaustiva reparació i l’any següent, amb motiu de la seva inauguració, s’instituí un concurs internacional d’orgue, el Grand Prix de Chartres. Després de la Revolució Francesa, l’església de Saint-Foy es transformà en teatre i serví com a tal fins el 1861, any en què s’obrí una nova sala. Del 1791 al 1853, la principal formació instrumental de la ciutat fou la banda de la Garde Nationale, substituïda després per la de la Sociétée Philharmonique. El 1855 es fundà la Societé Chorale, més endavant anomenada Harmonie Chartraine. El 1951 es creà el festival anual Samedis Musicaux.