És formada per dues ciutats diferents: Buda i Pest, unides des del 1873. Quan els mongols envaïren la regió a mitjan segle XIII anihilaren la florent cultura medieval existent. Amb Lluís el Gran (1342-82), que designà Buda capital, Hongria conegué una època de gran esplendor durant la qual les arts foren protegides pels monarques. La invasió dels turcs a mitjan segle XVI comportà una nova època de foscor que es prolongà fins a l’arribada dels Habsburg austríacs al segle XVII. La vida musical de la ciutat es refeu, però prengué un caràcter eminentment germànic. No fou fins molt més tard que els hongaresos recuperaren les arrels magiars. La Il·lustració penetrà amb força i, poc menys d’un segle més tard, també el Romanticisme. Combinats, aquests dos moviments preconitzaren una generalització de la cultura i un ressorgiment nacional. L’òpera fou una eina molt útil en aquest sentit. A Buda, a mitjan segle XVIII, hi actuaven companyies alemanyes amb un repertori d’obres italianes i germàniques, que representaren les bases per al desenvolupament de l’opereta hongaresa i el drama popular amb música, gèneres tots dos que culminaren al segle XIX. Els teatres d’òpera més significatius són el Teatre Nacional (1837) i el Teatre Reial Hongarès d’Òpera (1884).
Durant el segle XVIII la vida concertística es desenvolupà bàsicament als salons privats dels amants de la música. Els primers concerts públics tingueren lloc al principi del segle XIX i, cap als anys trenta, es començaren a organitzar amb regularitat. Personatges com ara Liszt s’hi donaren a conèixer i més tard hi tingueren un protagonisme destacat. Pest tingué una gran rellevància en l’activació de la vida cultural durant la primera meitat del segle XIX. S’hi formaren els primers grups de música de cambra, les primeres societats musicals i l’Escola Nacional de Música. Els grups corals foren també un instrument de difusió musical de gran pes. El Cor de Budapest es creà el 1941, amb un repertori format bàsicament per oratoris i cantates. Els conjunts orquestrals tingueren una gran difusió al llarg dels segles XIX i XX; entre aquestes formacions destaquen l’Orquestra Filharmònica (1853), l’Orquestra Simfònica de l’Estat (1952) i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio i Televisió Hongareses (1945). Entre els grups de música de cambra destacà el Quartet Budapest (1917-67). La Filharmònica Estatal (1949) és la responsable de les Setmanes Musicals de Budapest (1959, conegudes com a Setmanes Artístiques de Budapest des del 1966). Durant el segle XIX hi hagué diverses escoles privades, però fou després de la Segona Guerra Mundial que l’ensenyament de la música s’estengué a les escoles i molt més enllà de la capital. Z. Kodály, una gran personalitat de la música hongaresa juntament amb B. Bartók, exercí diversos càrrecs d’importància i els seus mètodes docents han estat àmpliament usats. El 1949 s’inaugurà el conservatori estatal de música amb el nom d’Escola Béla Bartók de Formació Musical. També és notable l’Acadèmia de Música FerencLiszt, l’únic centre d’ensenyament musical superior de Budapest.