La capital és Bishkek. A partir del segle X el territori fou ocupat, successivament, pels kirguisos, els mongols i els uzbeks i, finalment, caigué sota el poder dels tsars de Rússia al segle XIX. Poble ramader nòmada, l’adveniment del règim soviètic suposà un canvi radical en els costums i en l’estructura econòmica de la societat. S’introduïren nous conreus -cotó, tabac-, la indústria i la mineria. La població és formada bàsicament per kirguisos, i també hi ha uzbeks, ucraïnesos, russos, alemanys i tàtars. La religió més estesa és la musulmana sunnita. La República del Kirguizistan es declarà independent el 1991.
Culturalment els kirguisos tenen moltes coses en comú amb els seus veïns els kazakhs (Kazakhstan). Es poden trobar paral·lelismes en costums, estructures socials i també en la música. Els kirguisos han estat un poble de ramaders nòmades i dins del seu patrimoni musical les cançons relacionades amb la cura del ramat tenen una gran importància. Cal esmentar-ne, per exemple, les xirildang, cançons interpretades pels que guarden les vaques, i les bekbekei, cantades per les dones que vigilen els ramats. Al llarg de generacions s’han transmès oralment cicles d’històries, explicades per uns narradors professionals anomenats manasxis. El seu nom ve de Manas, el cicle més important de narracions èpiques del Kirguizistan. Durant la narració, els manasxis, a més d’explicar la història, la teatralitzen a través de la mímica. Aquesta mena de narracions són interpretades sense cap mena d’acompanyament instrumental. Aquest gènere èpic, però, no és l’únic de caràcter recitatiu. Les faules, els contes i les endevinalles, per exemple, també ho són.
Una altra mena d’intèrpret professional és l’akin, l’intèrpret exclusiu d’una sèrie de gèneres de cançons, com ara l’arnu, panegíric del patró de l’akin, o el kordu, gènere de cançons difamatòries contra els enemics del patró. També hi ha cançons rituals: el jaramazan, cantada durant el Ramadà, o les jar-jar, que són cançons de noces. Abunden, així mateix, les cançons d’amor. El gènere amorós es pot dividir en tres categories segons l’edat de la dona a qui es dedica el cant. Les qzdar iri van dirigides a les noies, les jigitter iri a les dones joves i les kelinder iri a les més madures. Pel que fa a la música instrumental kirguís, és programàtica, explica una història, fet que també s’esdevé en el poble kazakh. Dins de la música instrumental, les peces per a komuz, que inclouen gèneres i temes diversos, són les més importants. En elles, a partir d’un petit fragment melòdic, es fan variacions, per exemple, de ritme, de registre. Entre els instruments de corda, el més estès és el komuz, un llaüt de tres cordes. Altres instruments dels kirguisos són el kiak, de dues cordes fetes de crinera de cavall i que es toca amb un arc, i el txur, una flauta. També és corrent l’arc de boca, amb el nom de temir komuz. Alguns instruments són presos dels uzbeks: surnai (xirimia), sarbasnai (flauta travessera) i dulbas (un membranòfon semblant a la timbala).
Bibliografia
- Golos, G.S.: Kirghiz Instruments and Instrumental Music, "Ethnomusicology", núm. 5, 1961
- Slobin, M.: Kirgiz Instrumental Music, Nova York 1969
- Zatayevich, A.V.: 250 Kirghiz instrumental pieces and melodies, Moscou 1971