La major part són de caràcter narratiu i expliquen miracles de la Mare de Déu, les anomenades cantigas de como. La resta són de lloança, més líriques, i reben el nom de cantigas de loor, molt properes a les cançons amoroses del món trobadoresc. La col·lecció s’ha conservat copiada en quatre manuscrits, tres d’ells musicals, en els quals hi ha alguns dels còdexs peninsulars més bells de tota l’Edat Mitjana per les seves miniatures. El principal és el còdex T.j.1 d’El Escorial. A part de la riquesa material dels manuscrits, un altre fet distintiu és que gairebé es poden considerar autògrafs, atès que la intervenció i el seguiment del procés de còpia per part del rei poeta foren molt importants, fet inusual a l’època. Altres circumstàncies que confereixen a les Cantigas de Santa Maria la seva singularitat són la perfecció de la seva notació i l’originalitat del repertori, sense parió en tot l’occident medieval. A part de la seva qualitat literària, les Cantigas despunten per la riquesa melòdica i rítmica de les seves melodies, gairebé sempre originals. Des del punt de vista poètic s’ha destacat el seu parentiu amb el zagal, la forma estròfica de la poesia aràbiga andalusina. Musicalment respecten l’estructura del virelai, amb el corresponent refrany. Alguns aspectes controvertits d’aquest repertori són el seu mensuralisme, el límit de les influències àrabs i la participació dels instruments en la seva interpretació, atès que les miniatures dels manuscrits són una de les fonts iconogràfiques més riques per al coneixement de l’instrumentari medieval.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Alfons X, rei de Castella-Lleó \ Ribera i Tarragó, Julià: Cantigas de Santa María de Alfonso el Sabio, Real Academia Española \ Caja de Madrid, 1990-1991
- Anglès i Pàmies, Higini: La música de las Cantigas de Santa Maria del Rey Alfonso el Sabio, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1943-1964
- Anglès i Pàmies, Higini: Les "Cantigas" del rei n’Anfós el Savi, Imp. Subirana, Barcelona 1927