Músiques ètniques són aquelles que tenen com a element característic i diferenciador el fet que, abans de tot, els és atribuït explícitament el valor d’expressar etnicitat. Els etnomusicòlegs s’han mostrat sovint crítics pel que fa a la idea de música ètnica. D’una banda perquè, de manera implícita, amb aquesta idea s’assumeixen fàcilment visions força mitificades del fet musical, com ara el mite romàntic de la creació col·lectiva, la concepció de les creacions musicals com a produïdes en sistemes culturals tancats i autònoms -les ètnies- o la creença acrítica en la fidelitat als orígens i en idealitzades autenticitats. D’altra banda, perquè el terme música ètnica té també una connotació pejorativa, que associa aquest tipus de música amb simplicitat i primitivisme i, per tant, li atorga, des d’una perspectiva etnocèntrica, una posició decididament marginal dins la història musical de la humanitat. El qualificatiu ètnic, aplicat a la música, suggereix sempre l’existència de formes de música superiors, pertanyents a una tradició musical culta concreta, i inferiors, provinents de les altres cultures. En realitat, tal com afirmava l’etnomusicòleg John Blacking, el terme música ètnica és redundant perquè, en el fons, qualsevol música és ètnica, ja que constitueix un fet social en el qual les formes i execucions són part de les tradicions culturals d’una vida social. En aquest sentit, la música de J.S. Bach és tan ètnica com ho pot ser la de F. Mompou, la música xintoista japonesa o la dels pigmeus africans. La comercialització sempre creixent de les anomenades músiques ètniques ha donat lloc a la creació d’etiquetes, com ara la de world music, que aplega tot un conjunt de músiques, no solament les estrictament tradicionals sinó també les que resulten de la hibridació de llegats musicals de caràcter molt local amb corrents estilístics de les músiques populars actuals i, el que és més important, que estan pensades per al consum internacional.
f
Música