La classificació Hornbostel-Sachs no els considera com a nivell morfològic dels cordòfons (cordòfon), només els defineix amb els sufixos 5 i 6, referents a la manera de pinçar la corda. Hi ha instruments d’aquesta varietat en totes les modalitats dels cordòfons, ja que juntament amb la percussió representa un dels procediments més elementals de posar una corda en vibració. Tant amb relació a les primeres cítares com a les arpes, aquest procediment està àmpliament documentat en la iconografia històrica -pinçant directament amb els dits o mitjançant un plectre-, des de la iconografia sumèria fins a les representacions dels instruments medievals. Gran part del timbre de l’instrument depèn de la manera com es pinça la corda, de la rigidesa del plectre i del punt de pinçament. Un mateix instrument, com la guitarra o el llaüt, sona ben diferent si es toca amb plectre, amb el palpís del dit o amb l’ungla. En els clavicèmbals, alguns registres de sonoritat especial s’aconsegueixen amb plectres de materials diferents.
m
pl
Música