L’Orquestra de París recollí, doncs, el testimoni de la llarga tradició musical que, en els seus 139 anys d’història (1828-1967), havia anat gestant l’Orquestra de la Societat dels Concerts del Conservatori. El seu primer director fou Charles Münch, que en 1938-48 ja havia dirigit la Societat dels Concerts del Conservatori. Arran de la seva sobtada mort (1968) durant una gira de l’orquestra pels Estats Units, Herbert von Karajan n’assumí la responsabilitat com a conseller musical (1969-71). Posteriorment fou dirigida per Georg Solti (1972-75), Daniel Barenboim (1975-89) -que li afegí el cor-, Semyon Bychkov (1989-98) i Christoph von Dohnányi (1999-2000). Des del setembre del 2000, Christoph Eschenbach n’és el director musical. Els més grans directors del final del segle XX -des de Claudio Abbado fins a L. Maazel, passant per Z. Mehta o S. Celibidache- s’han posat al capdavant de l’orquestra com a directors convidats. El repertori d’aquesta formació té en compte totes les tradicions musicals, enllaça la música simfònica amb l’òpera i deixa un lloc important a la música contemporània amb l’encàrrec de noves obres a compositors com ara G. Amy, L. Berio, P. Boulez, G. Ligeti o F. Donatoni, entre molts altres. A més de la temporada simfònica, que després de passar pel Théâtre des Champs-Elysées i el Palau de Congressos se celebra actualment a la Sala Pleyel, l’Orquestra de París realitza també concerts al Théâtre Châtelet i nombroses gires, tant nacionals com internacionals. La temporada 1999-2000 inicià el cicle Berlioz 2003, que durant quatre anys retrà homenatge al compositor francès. A més dels concerts a la Sala Pleyel i les gires europees, es fan estades de formació a les diferents ciutats visitades. Aquest projecte ha rebut el suport de la majoria de les institucions franceses i la col·laboració d’institucions d’altres països, com la Villa Medicis de Roma o el Festival de Salzburg.