Debutà el 1940 sota la direcció d’Amalio López, que el 1943 fou rellevat al capdavant de la formació per Ángel Muñiz Tosca. Al llarg de més de vint anys, Muñiz Tosca tirà endavant un projecte d’acostament de la música al públic asturià, si bé l’orquestra feu també algunes incursions fora del Principat. Durant una breu temporada hagué de reduir el nombre de membres i es convertí en una orquestra de cambra, però el 1964, any de la mort de Muñiz Tosca, ja havia recuperat el format simfònic. En homenatge a aquest mestre, l’orquestra es denominà Orquestra Simfònica d’Astúries "Ángel Muñiz Tosca". En aquesta etapa hi actuaren solistes de la talla de G. Cassadó, J. Achúcarro o J. Manén. Successors de Muñiz Tosca foren Vicente Santimoteo, Alfonso Ordieres i Benito Lauret, el qual dirigí l’orquestra del 1974 al 1980. Aquest any 1980 s’obrí una nova etapa amb la incorporació de Víctor Pablo Pérez a la direcció, etapa que culminà el 1988 amb la decisió d’ampliar la plantilla de músics amb vista a la creació d’una orquestra preparada per a assumir els reptes dels anys noranta. Així fou com el 1991 nasqué l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, formada per setanta músics procedents d’arreu del món. El seu primer director fou Jesse Levine, i des del 1994 la dirigeix Maximiano Valdés. El seu repertori cobreix tot tipus de música simfonicocoral. A més dels concerts del Cicle d’Estiu i la Temporada d’Abonament, organitza cicles de cambra i col·labora en la temporada d’òpera d’Oviedo. Pel que fa als enregistraments, s’ha dedicat principalment a la música asturiana, si bé també ha gravat els concerts de violí de L. van Beethoven i F. Mendelssohn.