El nom del conjunt remet a l’obra homònima de Marc-Antoine Charpentier. El seu repertori, centrat en un primer moment en el Barroc francès, aviat s’amplià a la música de Monteverdi, Bach, Telemann o Händel, entre d’altres, i fins i tot a la de Mozart i altres autors del període clàssic. El seu estil interpretatiu es basa en els trets característics de la retòrica declamatòria, d’acord amb els tractats musicals antics. El conjunt manté membres solistes permanentment, però sovint ha contractat instrumentistes específics per interpretar determinades obres. A partir dels anys noranta desenvolupà una important tasca al Festival d’Ais de Provença, amb reestrenes d’òperes desconegudes de Händel i una versió de La flauta màgica de Mozart (1994 i 1995).