Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local. En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori. Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i Solfeig. El seu primer i únic professor durant els primers anys fou Eladi Costa, format a l’acadèmia de música de la Societat Filharmònica de Barcelona, orientada sobretot cap a la música de cambra, i a l’Acadèmia Granados. Abans d’exercir a Badalona havia estat professor de l’acadèmia de música de la Societat Filharmònica de Barcelona. Quan començà a impartir classes de solfeig, piano, violí i viola a Badalona, l’escola només tenia trenta-tres alumnes. El 1933 ja hi havia set professors i cent setanta deixebles, la qual cosa motivà el trasllat a un nou local. Passada la Guerra Civil Espanyola continuà creixent, i a la dècada dels cinquanta fou adscrita com a filial del Conservatori de Música del Liceu.
Després del franquisme i amb l’adveniment dels primers ajuntaments democràtics, l’educació en tots els seus àmbits fou una qüestió prioritària, incloent-hi l’ensenyament de la música. El director de l’escola, Joan Pich i Santasusana, que fins el 1977 havia estat al capdavant del Conservatori de Música de Barcelona, el 1980 aconseguí per a l’Escola Municipal de Música i Solfeig de Badalona la categoria de conservatori professional. Joan Pich i Santasusana abandonà el càrrec de director el 1983, càrrec que fou ocupat pel musicòleg i pedagog Josep Soler. Des del 1986, el conservatori imparteix cursos de grau superior de composició i de piano.