Des del punt de vista morfològic, al llarg de l’evolució de la construcció d’arcs ha sofert enormes variacions tant en la forma com en el pes, fet que ha influït notablement en l’equilibri de l’arc fins a la seva fixació, pràcticament definitiva, per part de F. Tourte al final del segle XVIII. Des del punt de vista de la praxis instrumental, se sol considerar la part dèbil de l’arc, en contrast amb la forta, el taló, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació dinàmica i tímbrica. Els termes italians punta o alla punta prescriuen en una partitura l’ús d’aquesta part de l’arc per a la interpretació d’un passatge determinat i acostuma a tenir un caràcter expressiu. En els instruments en què l’arc és sostingut amb la tècnica de la viola de gamba, la punta equival, des d’una perspectiva mecànica i articulatòria, al taló de l’arc emprat en els instruments de la família del violí.
f
Música