En grec clàssic, mousiké és un adjectiu que pressuposa el substantiu tékhne. L’expressió completa és, doncs, he mousiké tékhne, que cal traduir per ’l’art músic', i que vol dir ’qualsevol art o tècnica presidit o governat per les muses'. Una de les dificultats principals per a comprendre aquest mot rau en la desaparició de les muses del nostre món. Les muses eren éssers divins femenins que, sota la tutela d’Apol·lo, d’una banda divertien els déus de l’Olimp amb cants i cors i, de l’altra, eren l’origen de l’art, de l’habilitat o saber fer que permet formar qualsevol cosa refinada, elegant o cultivada, ja sigui un vas, un temple, una pintura, un discurs o una cançó. Tot i abraçar tantes coses diferents, l’expressió he mousiké tékhne s’associà especialment a la poesia cantada, probablement a causa del fet que cantar és, precisament, allò que fan les muses a l’Olimp. Es troba així el verb mousízomai -o mousio-, en el qual es reconeix l’arrel mous- i que vol dir ’cantar, tocar', al costat de mousóo, que vol dir ’ser inspirat, format per les muses'. Així és com, per la progressiva fixació del sentit particular de mousiké i la desaparició correlativa del seu sentit més ampli, s’arribà al sentit actual de ’música', on no s’escolta ja res que faci referència al refinat, delicat o inspirat en general. En català, a part de ’musa’ i ’música', hi ha altres paraules que deriven de la mateixa arrel grega, però que han perdut tota relació semàntica: ’museu', ’mosaic'.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Música i dansa a Catalunya esiu-tardor’88: festivals, concerts, cursos, colònies, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Servei de Música, Barcelona 1988
- Música i dansa a Catalunya estiu-tardor’87: festivals, concerts, cursos, colònies, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1987