A partir de la teoria segons la qual els acords de la música tonal es formen per terceres sobreposades (do-mi-sol-si) s’ha format, per analogia, el fonament teòric d’aquests acords substituint la tercera per la quarta (que pot ser justa, augmentada o disminuïda). Ha estat utilitzat per autors com A. Schönberg, A. Skr’abin (acord místic), P. Hindemith i B. Bartók.
m
Música