Sovint, el mot alemany era llatinitzat en cantionale. A Txèquia es començà a emprar al principi del segle XVI com a denominació genèrica d’un llibre de cançons sacres. Amb el temps arribà a substituir l’antic terme txec písnê ('cançons'), que era massa genèric. A l’Alemanya protestant s’emprà per a designar reculls de cançons sacres o de corals luterans per a usos litúrgics. Les peces que segueixen l’estil de les recollides en els kantionals alemanys (homofòniques, generalment a quatre veus mixtes, melodia a la veu més aguda, etc.) es diu que estan en estil kantional. De forma relativament més recent, i per la seva analogia amb termes com graduale i antiphonale, el terme s’emprà per a designar el repertori seleccionat i degudament ordenat en forma de llibre d’himnes per a la seva inclusió en la litúrgia oficial.
Música