tambura

m
Música

Tambura

© Fototeca.cat/ Idear

Instrument de corda pinçada propi de la música tradicional culta de l’Índia.

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec. És format per una caixa de ressonància feta de carbassa, o de fusta imitant la forma de la carbassa, amb una tapa harmònica de fusta fina, lleugerament bombada, i un llarg mànec sense trasts, amb quatre clavilles, dues de frontals i dues de laterals. Sovint està finament ornamentat, especialment la tapa de ressonància, el mànec i la quilla que uneix el mànec amb la caixa. Té quatre cordes, de metall, que l’intèrpret toca assegut a terra amb l’instrument en posició vertical. Acostuma a formar conjunt amb el sitar i la tabla, tant per a donar suport rítmic a la música vocal com en interpretacions purament instrumentals.