xantre

m
Música

Cantor primer en una catedral o un monestir.

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol. Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa. En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari. A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué. A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor.