L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social. Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de què es disposa són molt poc precises.
La iconografia esdevé també un mitjà per a acostar-se a la història de la interpretació i dels estils musicals, ja que aporta dades sobre aspectes tan diversos com els tipus d’espai on se situaven els músics, o les formes de conjunts instrumentals o vocals més habituals en una època concreta. De manera anàloga, la iconografia permet conèixer aspectes de la vida de determinats compositors i de l’entorn en el qual treballaren. Així mateix, esdevé una font d’informació fonamental per a comprendre el paper de la música en un determinat context cultural, informació que sovint va més enllà de les mateixes imatges i que se situa en el terreny de la simbologia; aquest és un dels principals reptes de tot musicòleg davant de la iconografia: desxifrar les raons dels artistes a l’hora de representar motius musicals en les seves obres, i entendre que aquestes raons es troben moltes vegades allunyades d’objectius purament musicals.
La història dels estudis sobre iconografia musical es remunta al principi del segle XX. Ja als congressos de la Societat Internacional de Musicologia celebrats a Basilea (1906) i a París (1914) es posà de manifest la necessitat de recopilar i catalogar obres d’art amb representacions d’instruments, de músics, de notació o de qualsevol altre objecte musical. Aquesta inquietud cristal·litzà el 1971 amb la creació del Répertoire International d’Iconographie Musicale (RIdIM), sota els auspicis de la Societat Internacional de Musicologia, de l’International Association of Music Libraries i de l’International Council of Museums. El RIdIM ha establert un mètode de catalogació d’àmbit internacional i es dedica a potenciar catàlegs i bases de dades. A Catalunya, els primers treballs específicament centrats en la iconografia musical aparegueren els anys trenta, gràcies a Josep Ricart i Matas. Posteriorment, ja els anys setanta, fou Josep M. Lamaña qui reprengué els estudis iconogràfics. Avui són diversos els musicòlegs de l’Estat espanyol que es dediquen a estudiar les fonts iconogràfiques, entre els quals destaquen M. R. Álvarez, J. Ballester, C. Bordas i J.J. Rey.
Bibliografia
- Ballester, J.: Josep Ricart i Matas i la iconografia musical, dins Estudis oferts a Josep Ricart i Matas en la commemoració del seu naixement (1893-1993), Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Barcelona 1993
- Bordas, C.: Bibliografía sobre iconografía musical española, dins "Boletín de la Asociación Española de Documentación Musical", vol. 1/1, 1994
- Brown, H.M.: Iconography of music, dins The New Grove Dictionary of Music and Musicians, vol. 9, Londres 1980
- Seebass, T.: Prospettive dell’iconografia musicale, dins "Rivista Italiana di Musicologia", vol. 18, 1983
Complement bibliogràfic
- Ballester i Gibert, Jordi: Iconografia musical a la Corona d’Aragó (1350-1500): els cordòfons representats en la pintura sobre taula. Catàleg iconogràfic i estudi organològic, Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1995