sentence
*

f
Música

Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.

La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg. La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica (vegeu exemple 3 de frase). La sentence, paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz, és un model formal característic dels temes clàssics (vegeu exemples 3 i 4 de frase), essent l’exemple més citat els primers vuit compassos de la Sonata per a piano, opus 2, núm. 1, de L. van Beethoven (vegeu exemple). El model sentence, que es diferencia pel seu dinamisme de l’estructura equilibrada i simètrica del període, pot descriure frases de vuit compassos (exemples 3 i 5 de frase), però també semifrases de quatre (exemple 4 de frase).

Finalment, cal assenyalar que la paraula sentence s’acostuma a traduir en les llengües llatines per ’frase’. Això comporta el problema de fer servir una mateixa paraula per a un element formal i per a un dels possibles models que poden organitzar aquest element (frase).

L. van Beethoven: Sonata per a piano, op. 2, núm. 1, I Allegro

© Fototeca.cat/ Jesús Alises