frase

f
Música

Element formal (forma) que comprèn elements més petits com la semifrase i la proposició i que presenta un sentit musical acabat gràcies a un cert grau de completesa melòdica, rítmica i harmònica (marcada per una cadència).

El mot ’frase’ s’hauria de distingir de conceptes com ’període’ o sentence (traduït sovint per la mateixa paraula ’frase’), que fan referència a models formals concrets. En aquest sentit, una frase (unitat formal que habitualment té vuit compassos) pot organitzar-se com un període o com una sentence, sense que això impedeixi d’aplicar aquests mateixos models formals a la semifrase (unitat formal que habitualment té quatre compassos) i al grup de frases (habitualment de setze compassos). D’altra banda, s’ha de tenir present que la paraula anglesa phrase designa generalment una unitat formal de nivell més petit que la nostra frase.

Exemple 1 - Frase amb fortspinnung: A. Vivaldi: Concert op. 8, núm. 9, I Allegro (reducció)

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Exemple 2 - Frase amb forma de període; W.A. Mozart: Sonata, KV 576, Allegro (reducció). Exemple 3 - Frase amb forma de sentence;W.A. Mozart: Quartet, KV 465, I Allegro (reducció)">

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Tot i el seu abast genèric, el terme ’frase’ s’aplica principalment a elements o unitats formals de caràcter homofònic -no s’acostuma a parlar de frases en el context imitatiu- pertanyents preferentment al Barroc i al Classicisme. En el Barroc, el model formal és la frase amb fortspinnung pròpia dels ritornelli. Consta d’una primera part que presenta el material temàtic i que queda oberta sobre la dominant, una part central que prolonga l’obertura tonal sobre la dominant mitjançant una progressió i una part conclusiva que finalment cadencia (ex. 1). Aquestes tres parts, que la musicologia designa amb els termes alemanys vordersatz (’antecedent’), fortspinnung i epilog, no s’organitzen segons els principis de simetria i proporció que inspiraren les frases del Classicisme, sinó en els de moviment i impuls motriu. En el Classicisme, els models formals més arquetípics que estructuren la frase són el període i la sentence. El període1 és format per dues parts: l’antecedent i el consegüent.

Aquestes presenten dimensions proporcionades i una relació de complementarietat harmònica (ex. 2). La sentence és constituïda per una primera part (o presentació) formada per la repetició variada d’una idea bàsica i una segona part (o continuació) en la qual es produeixen fenòmens de fragmentació temàtica, de progressió harmònica, d’acceleració del ritme harmònic i en general d’intensificació (ex. 3). Els models de la sentence i el període responen a una voluntat de simetria, equilibri i proporció que no desmenteixen les eventuals irregularitats, ja que aquestes, tot i negar aquests conceptes, els pressuposen. No és infreqüent, d’altra banda, que una frase amb forma de període tingui unes semifrases amb forma de sentence (ex. 4), o viceversa (ex. 5).

Exemple 4 - Frase amb forma de període; L. van Beethoven: Sonata, op. 49, núm. 1, II Rondó. Exemple 5 - Frase amb forma de sentence; J. Haydn: Sonata Hob XVI, núm. 27, III Finale

© Fototeca.cat/ Jesús Alises

Bibliografia

  1. Dahlhaus, C.: Phrase et période: contribution à une thèorie de la syntaxe musicale, dins "Analyse musicale", núm. 13, octubre 1988
  2. Rothstein, W.: Phrase Rhythm in Tonal Music, Schirmer Books, Nova York 1989