Promogut per una Sociedad Artístico Musical formada per autors d’èxit com F. Asenjo Barbieri, J. Gaztambide i C. Oudrid, entre d’altres, fou bastit segons plànols de Jerónimo de la Gándara i José M. Guallart i inaugurat el 1856 amb obres d’E. Arrieta, F. Asenjo Barbieri, Ramon Carnicer i J. Gaztambide. Tingué una gran vitalitat fins el 1909, que s’incendià. S’hi havien estrenat els més populars autors de sarsueles, entre els quals Amadeu Vives (Bohemios). Refet per l’arquitecte Cesáreo Iradier, s’obrí de nou el 1913 amb un ball de màscares. Tingué empresaris diversos, fins que la Societat General d’Autors l’adquirí i el reformà (1956); aquest mateix any se’n celebrà el centenari amb la reposició de Doña Francisquita, d’A. Vives. Des dels anys seixanta s’hi feren temporades d’òpera (el Teatro Real romania tancat des del 1925), especialment quan fou comprat pel Ministeri d’Informació i Turisme. El 1984 passà al Ministeri de Cultura, i rebé el nom de Teatro Lírico Nacional La Zarzuela (1984-90), amb programació d’òpera i sarsuela. La reobertura del Real (1997) li restituí la seva funció inicial. L’Orquestra de la Comunidad de Madrid n’és titular.