ṭab'
*

Música

Terme àrab que significa caràcter, naturalesa o temperament.

Estretament vinculat a la nūba, el ṭab' representa el fonament modal de tot el repertori poeticomusical d’origen andalusí (música andalusina). A l’igual del maqām en el sistema modal oriental, cada ṭab' té un nom d’origen àrab (ṭab’mazmum) o persa (sika) i designa un sistema de fórmules melòdiques característiques, més que no pas una gamma fixa. En el sistema modal marroquí existeix una classificació dels ṭubû'-plural de ṭab'-, denominada Šaǧarat al-ṭubû' ('Arbre dels ṭubû'), que representa aquest sistema en forma d’un arbre simbòlic en el qual els ṭubû' són agrupats en cinc de principals i dinou de derivats o ramificats. Tanmateix, el nombre de ṭubû' depèn de les escoles estilístiques i sembla que, a més, ha variat al llarg de la història.