El creador i impulsor principal d’aquest gènere fou J.F. Reichardt. D’aire popular, les cançons prescindien generalment d’acompanyaments difícils, conjunts, cors o bé estructures complexes. Cap a la dècada del 1830 el terme es feia servir ja d’una manera més lliure. L'opéra-comiqueDie Heimkehr der Fremde ('El retorn a la llar de l’estranger', 1829), de F. Mendelssohn, o l'Spanisches Liederspiel ('Liederspiel espanyol'), opus 74 (1849), de R. Schumann, en són dos bons exemples.
Música