El tresista Valentín Cané fundà el grup el 1924 a Cuba, però la formació no es denominà La Sonora Matancera fins el 1932, que s’hi afegí el cantant i nou líder, Rogelio Martínez. Amb l’eclosió de la ràdio, i sobretot del cinema i la televisió, La Sonora Matancera feu arribar el seu son arreu de Cuba i fins fora de l’illa, i aconseguí una popularitat molt gran a tota l’Amèrica llatina, especialment els anys cinquanta. El 1960 la formació es traslladà a Mèxic, i el 1962, a Nova York, i ja no tornà a Cuba. A més de son, incorporà tots els nous estils que anaven apareixent, com el mambo, a l’evolució del qual contribuí. En la seva llarga carrera musical, La Sonora Matancera enregistrà més de 4 000 cançons i acollí músics com Pérez Prado, Pedro Knight o Alfredo ’Chocolate’ Armenteros, i cantants com Celia Cruz, Bienvenido Grandes o Willy Rodríguez.