En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa. Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar. Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment. Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes tubulars (campana tubular), afinades segons l’escala cromàtica, suspeses verticalment d’un bastidor en una disposició semblant a la d’un teclat. El so és generat per la vibració d’aquestes campanes (generalment de llautó, acer o bronze) en ser percudides per macetes de fusta que tenen un dels caps cobert de cuir o feltre per tal d’obtenir diferents timbres i efectes dinàmics. Anomenat també joc de campanes, consta, normalment, de 18 campanes de 25 a 50 mm de diàmetre i longituds diferents segons l’altura del so que emeten. Un mecanisme amb pedal serveix per a apagar la ressonància dels tubs a voluntat de l’intèrpret. La seva tessitura abasta des del do3 fins al fa4.
m
Música
Campanòleg amb un joc de campanes tubulars
© Fototeca.cat/ Idear