L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques. En la seva evolució hi ha dues etapes: una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias (fins el 2002), i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa.
Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia (1985), de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme (1986), d’astronomia i del còmic (1985), i d’història (2002). El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada, on participaren els historiadors Pere Canturri, Pere Cavero, David Mas, Francesc Rodríguez, Susanna Vela, Elisenda Vives i la geògrafa Maria Jesús Lluelles. El 1998 es creà una secció autònoma, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques d’Andorra, presidida per Josep Vilanova i Trias, adherida a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Des de l’any 1994, el Butlletí Mensual de la SAC assegura el lligam entre els socis.
La Societat ha organitzat cicles de conferències de divulgació que es publiquen en reculls anuals. Inicialment, tractà temes variats i, des del 1994, se centra en un tema monogràfic anual; el cicle del 1998, publicat el 2000, es dedicà al Manual Digest. Durant la primera etapa convocà concursos de treballs escolars de recerca i en publicà les obres premiades. També organitzà jornades especialitzades i científiques o taules rodones i en publicà les actes: L’ensenyament del català a Andorra (1986), L’educació a Andorra (1987), El turisme cultural (1999) i Els mitjans de comunicació (2001). En la segona etapa, ha organitzat regularment congressos a Andorra amb entitats científiques catalanes i internacionals, ha participat i ha donat suport a congressos i trobades fora del Principat. En conjunt té una activitat densa i regular, amb 47 publicacions al seu catàleg (2002).
El 30 de novembre de 1998 participà en la creació d’Àgora Cultural del Principat d’Andorra, que inicialment reuní sis entitats culturals andorranes, i, després, deu (2002), entre les quals hi ha: l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra, el Centre de la Cultura Catalana, el Cercle de les Arts i les Lletres i la Federació Andorrana de Fotografia. Cada entitat n’assumeix el secretariat per rotació, i s’organitzen actes en conjunt: exposicions (1999, a Pompeu Fabra) i homenatges (2001, a Cebrià Baraut).