Les seves divergències amb la direcció d’IC foren tres: l’oposició a l’estratègia de Rafael Ribó, que propugnava una aliança ambaltres forces d’esquerra (amb l’Ulivo italià com a referent), percebuda com una “sucursalització” d’IC respecte del Partit dels Socialistes de Catalunya; la voluntat de mantenir IC com a federació i d’oposar-se a la seva eventual conversió de facto en partit i el canvi de la relació existent entre IC i IU: abandonar la fórmula d’entesa mitjançant una comissió d’enllaç per establir una relació confederal. S’integraren al CRVV els partidaris del PSUC Viu i es constituí com a entitat independent al novembre de 1997. D’ençà del trencament amb IC, el CRVV participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa. La majoria dels seus membres s’integrà en el PSUC viu quan aquest es constituí, tot i que no està dissolt oficialment. Dirigents: Antoni Lucchetti i Ramon Luque.