El seu origen es troba en el col·lectiu aglutinat pel Manifest pel PSUC (finals de 1996-primeria de 1997) promogut dins del PSUC per dirigents històrics com Gregorio López Raimundo, Antoni Lucchetti i Alfred Clemente. A partir del IX Congrés del PSUC (maig de 1997) els impulsors del manifest promogueren la plataforma “PSUC viu” i el PCE la reconegué com el seu referent a Catalunya, fet que provocà la ruptura de relacions entre el PSUC i el PCE.
El PSUC viu participà en els organismes directius del PCE (comitè executiu i comitè federal) des de l’estiu de 1997. Propugnà la construcció d’un referent català d’Izquierda Unida després del seu trencament ambIniciativa per Catalunya al novembre de 1997. Està vinculat al Col·lectiu Roig-Verd-Violeta, al qual pertanyen els seus membres. A primers de 1998 participà en la plataforma Unitat d’Esquerres que el maig donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa. Al novembre de 1998 celebrà el X Congrés, que elegí oficialment com a secretari general Antoni Luchetti. Al desembre de 1999 proposà obrir un procés de fusió amb el Partit dels Comunistes de Catalunya. Edità El Manifest primer i després Nou Treball. Tingué una secció juvenil, Joventut Comunista del PSUC viu, editora de La Veu Rebel.