Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme. Fou registrada com a partit el mateix any. Al setembre de 1979 el col·lectiu Patriotas Autónomos barceloní (procedent del Frente Nacional de la Juventud [FNJ]) s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda. Els dirigents foren José de las Heras (president), Juan Ignacio González (secretari general) i Ernesto Milá (vicepresident). L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o no volia– realitzar (enfrontaments amb la policia, aldarulls). Però la manca de formació ideològica i l’activisme dels seus membres dugueren l’FJ a provocar nombrosos episodis de violència. El 1980 l’FJ de Barcelona fou desarticulat per la policia i al desembre d’aquell any J.I. González fou assassinat en fosques circumstàncies. Més de 200 militants foren processats i el seu armament confiscat. Alguns seguidors formaren el grup “Amanecer” (que confluí a Patria y Libertad) i d’altres s’integraren al Movimiento Falangista de España. El portaveu fou Frente i edità també El Cadenazo (ja publicat per l’FNJ). A Catalunya, el 1981 l’FJ tenia una trentena de seguidors, la majoria estudiants.