Fou inscrit com a partit al febrer de 1978. El president fou Ramón Graells i el secretari general Ernesto Milá. Tot i ambicionar una projecció estatal, la implantació es reduí essencialment a Catalunya. En el seu si s’aplegaren dues tendències diferents. L’una (encapçalada per Milá) es manifestà “nacional-revolucionària”, adoptà com a referents diversos grups neofeixistes europeus i seguí propostes del líder del partit italià Avanguardia Nazionale, Stefano Delle Chiae. L’altra, liderada per Graells, era de caràcter falangista. La convivència entre les dues tendències no fou inicialment conflictiva, però sí més endavant (influenciada per divergències personals), fins que el 1979 l’FNJ entrà en crisi. El sector “nacional-revolucionari”, amb Milá al capdavant, esdevingué el grup Patriotas Autónomos i després ingressà al Frente de la Juventud. El sector falangista, amb Graells al capdavant, ho féu a Unidad Falangista de Catalunya. L’FNJ fou l’experiència política més propera al neofeixisme extraparlamentari europeu a Catalunya durant la Transició. Premsa: Patria y Libertad (1977-1979, òrgan polític); La Antorcha i els Cuadernos de la Antorcha (doctrinal); El Cadenazo (primera revista underground neofeixista, amb un tiratge entre 500 i 1.000 exemplars).