Fou conegut també com Front d’Alliberament Català i Front Armat de Catalunya. Entre el 1969 i el 1971 realitzà prop de cent atemptats amb explosius i efectuà nombroses accions terroristes. Quan el 1972 foren detinguts diversos militants, la seva direcció s’establí a Bèlgica. A l’estiu de 1973 reuní a Brussel·les la I Assemblea, en què es declarà marxista leninista i partidari de la creació del Partit Comunista de Catalunya. Aquest mateix any es reorganitzà a Barcelona i començà a editar Catalunya Roja (1973). Mai no participà en les plataformes unitàries, com ara l’Assemblea de Catalunya. El 1974 s’hi incorporà el grup Izquierda Revolucionaria. Utilitzà com a llengües tant el català com el castellà. El 1976 un sector creà el Moviment Revolucionari Català, mentre que altres integrants reconstruïren el FAC i foren detinguts al març de 1977, any en què es dissolgué. Dirigents: Carles Garcia Soler, Ramon Llorca, Josep Digon, Elisenda Romeu, Antoni Morato i Jordi Vera.