Trencà amb la IV Internacional després del II Congrés (abril 1948), ja que Munis definia l’URSS com un capitalisme d’estat sense caràcter socialista i com una potència imperialista. Considerà que tota lluita nacional és reaccionària. Dotat d’una infraestructura mínima a Barcelona, participà en la vaga de tramvies de 1951, on distribuí fulls volants que defensaven el caràcter espontani del moviment, signats com Grupo de los primeros espontáneos de larevolución mundial. Arran d’aquests fets, Munis i altres militants foren detingutsi condemnats. Quan Munis fou alliberat (1957), el grup es convertí en Fomento Obrero Revolucionario.