Es constituí a Catalunya entre desembre de 1971 i gener de 1972 per membres delsCírculos de Formación de Cuadros. Inicialment estava influenciat per la revolució cubana iel guevarisme, però evolucionà vers elmarxisme leninisme d’influència maoista. Participà en l’Assemblea de Catalunya des de 1974. El I Congrés de l’MCE (estiu de 1975) canvià el seu nom pel de Moviment Comunista, concebut com una federació de partits sobirans; sorgí així el Moviment Comunista de Catalunya. En les eleccions legislatives de 1977 impulsà la Candidatura d’Unitat Popular pel Socialisme (11.749 vots). El fracàs de l’estratègia rupturista provocà un replegament doctrinari (II Congrés de Bilbao, abril de 1978). Al febrer de 1979 s’unificà amb l’Organización de Izquierda Comunista de España [OICE], tot i que més aviat l’absorbí. Elpartit unificat participà en les eleccions legislatives de 1979 (13.065 vots). En les autonòmiques de 1980 s’integrà en la coalició Unitat pel Socialisme (33.096 vots), amb el Partit del Treball de Catalunya, la Liga Comunista Revolucionaria i Organización Comunista de España-Bandera Roja. El 1982 es presentà a les eleccions legislatives amb l’LCR com a Front Comunista de Catalunya (4.900 vots). A partir d’aleshores l’MCC s’allunyà de la participació electoral i dedicà la seva atenció als nous moviments socials. Fou liderat per Empar Pineda, Ignasi Àlvarez, Montserrat Oliván i Núria Casals. El Moviment de Joventuts Comunistes esdevingué (després de la unificació amb l’OICE) Federación de Juventudes Revolucionarias. Tenia una estructura autònoma de dones. Havent celebrat el seu V Congrés Federal (Oviedo, 1987), el 1991 s’unificà amb l’LCR i donà lloc, als Països Catalans, a Revolta i a Izquierda Alternativa a la resta d’Espanya. Les seves principals publicacions foren Servir al Pueblo (1972-1987),La Veu dels Treballadors (1976-1980), Hacer (1987-1991) i Revolta (1983-1991).