Aplegà l’ala moderada del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans a Catalunya, el Col·lectiu Comunista de Catalunya i un sector del Front Nacional de Catalunya. Reivindicà el dret a l’autodeterminació i la creació d’un Estat federal. Després del debut electoral de 1980 (44.954 vots), participà en les eleccions legislatives de 1982 (28.805 vots) i en les municipals de 1983, en què obtingué 7 regidors (un d’ells a Vic). En les autonòmiques de 1984 s’integrà a la coalició Entesa de l’Esquerra Catalana, amb Independents per l’Esquerra Nacional i Renovadors d’Esquerra Republicana de Catalunya (36.395 vots). Dirigents: Jordi Carbonell, Josep M. Espinàs, Magda Oranich, Marc Palmés i Joan Armet. L’organització juvenil fou l’Assemblea de Joves Nacionalistes d’Esquerra. El 1985 es dissolgué dins l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, però un sector que s’hi oposà creà el Moviment d’Esquerra Nacionalista. Edità Calaix de Nacionalistes d’Esquerra (1980-1984) i Més Lluny (1979-1982).