A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres [CC.OO.]. El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero. El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial. En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la Transició. Participà en l’Assemblea de Catalunya i en CC.OO. fins després de l’assemblea de Barcelona (juliol de 1976). Després de la I Conferència de l’ORT (setembre de 1976), se’n separà per crear el Sindicato Unitario (maig de 1977). A la primeria de 1977 tenia uns 3.000 militants i un notable arrelament obrer al País Basc, Astúries, Castella i Aragó, però no a l’àrea catalana. Sense legalitzar encara, participà en les eleccions legislatives de 1977 coma Candidatura dels Treballadors (10.417 vots). Després del I Congrés d’agost de 1977 es convertí en defensor de la democràcia enfront de colpistes i terroristes i demanà el vot afirmatiu a la Constitució. El 1979 concorregué a les eleccions legislatives (11.357 vots) i a les municipals, en coalició amb el Partido del Trabajo de España [PTE], preludi de la fusió amb aquesta formació (Congrés de 19 juny-1 juliol de 1979) per a crear el Partido de los Trabajadores de España, que declarà de manera exagerada tenir 18.000 afiliats i que a Catalunya adoptà el nom de Partit dels Treballadors de Catalunya, de vida efímera. El secretari polític del Comitè Nacional de Catalunya fou Avelino Hernández Lucas (Andreu Savater). La secció juvenil (creada el 1975) fou la Unión de Juventudes Maoístas, editora de Forja Comunista. Premsa: En Lucha (1969-1979), El Militante, Crida dels Comunistes (1976-1978) i La Veu dels Camperols.