Dirigit en l’àmbit estatal per Eladio García Castro (Ramon Lobato), participà en el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i en la Plataforma de Convergencia Democrática. Després de l’Assemblea de CC.OO. de Barcelona (juliol de 1976), constituí la Confederación de Sindicatos Unitarios de Trabajadores [CSUT] (maig de 1977). Proposà la realització d’un front antifeixista i es reclamà seguidor del marxisme leninisme perfeccionat per Mao Zedong. Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 en la candidatura Esquerra de Catalunya (Front Electoral Democràtic), amb Esquerra Republicana de Catalunya, l’Associació Catalana de la Dona i Estat Català, i no hi obtingué representació parlamentària. Poc després, el partit es dividí a Catalunya en dos sectors i fou expulsat el més nacionalista, encapçalat per Joan Anton Sànchez Carreté. El 1978 l’organització catalana, dirigida per un Comitè Nacional del Partit del Treball d’Espanya, assolí el caràcter de partit i esdevingué Partit del Treball de Catalunya, federació de Catalunya del PTE. El seu secretari general fou Manuel Gracia Luño (que havia dirigit l’organització catalana del PTE des de 1977). En les eleccions legislatives de 1979 obtingué 40.345 vots i poc després es fusionà amb l’Organización Revolucionaria de Trabajadores per crear el Partido de los Trabajadores, que a Catalunya adoptà el nom de Partit dels Treballadors de Catalunya. Dirigents: Manuel Gracia Luño (secretari general), Anna Mercadé, Juan Domingo Linde (secretari general de la Confederació Nacional de Catalunya de la CSUT) i Joan Senent Josa. Premsa: El Correo del Pueblo (1975-1977), La Unión del Pueblo (1977-1979), Hacia el Socialismo (teòrica) i Avant (del Comitè Nacional de Catalunya, 1975-1977). Les seves joventuts s’organitzaren en la Jove Guàrdia Roja, que publicava Venceremos (1977-1979).