Acordà constituir-se en partit al juny de 1968 i ho féu definitivament el 22-23 de febrer de 1969 a Lieja (Bèlgica). Defensava els postulats de Marx, Lenin, Stalin i Mao. El mateix any una escissió seva donà lloc al Partido Comunista de España (internacionalista) i el 1971 una nova escissió originà el Partido Comunista de España (Internacional) línea proletaria. Entre el 1969 i el 1971 s’estengué per Espanya, ocupà l’espai d’extrema esquerra i es distingí per l’activitat d’agitació i les posicions radicals, que atragueren bona part de l’esquerranisme universitari. Constituí les Comisiones Obreras Revolucionarias [COR]. El 1971, la sortida d’un grup dedirigents i la detenció d’altres deixaren inactiu el partit fins a la reconstrucció de maig de 1972 i el seu rellançament en el I Congrés (març de 1973). Es definia com un partit “proletari, antifeixista, marxista leninista, seguidor del pensament de Mao Tse-Tung”. Revindicà la figura històri-ca de José Díaz. El 1975 ingressà a l’Assemblea de Catalunya i canvià el seu nom pel de Partido del Trabajo de España, per tal de poder incorporar-se a la Junta Democràtica. El secretari general del PCE(i) fou Eladio García Castro (Ramón Lobato). Les joventuts eren la Unión de Juventudes Marxistas Leninistas. Edità Mundo Obrero Rojo, Hacia el Socialismo i Aurora Roja.