Defensava el sistema republicà i l’autonomia respecte de la direcció central del partit. A Catalunya mai no assolí gaire importància, però tingué diversos centres a Barcelona i en altres poblacions. Era liderat per Faustí Ballvé (president), Eusebi Isern i Dalmau (vicepresident), J. Gili Ferran i Eduard Albors. En les eleccions al Parlament de Catalunya (1932) es presentà dins la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana i el Partido Republicano Radical Socialista de Marcel·lí Domingo. Al febrer de 1933 esdevingué Acció Republicana a Catalunya. En les eleccions de 1933 s’integrà a Barcelona i Tarragona en la Coalició d’Esquerres Catalanes, amb Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra i El Pacte. Partit Republicà Democràtic Federal. A Lleida, en canvi, es presentà en coalició amb Esquerra Republicana de Catalunya i fou elegit diputat Luis Bello Trompeta. A començaments de 1934 afirmà tenir 2.123 afiliats a la província de Barcelona. Al juny de 1934, un cop Azaña hagué constituït Izquierda Republicana, es transformà en Esquerra Nacional a Catalunya. Edità els setmanaris Acción (Barcelona) i El Poble (l’Hospitalet de Llobregat).