El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa. Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari. Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu. Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Il·lustració i la Revolució Francesa. Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast continental. El seu aspecte més rellevant, tanmateix, fou la voluntat d’esdevenir una organització “transversal”, que unís elements polítics procedents de l’extrema esquerra i de l’extrema dreta. Els promotors visibles foren Joan Colomà, Ernesto Milá i Enrique Moreno. Deixà d’actuar el 1992. Edità Sin Tregua por una Nueva Europa (juny de 1989-febrer de 1992) i Cuadernos Nueva Europa (revista “teorico-política”, un sol número publicat).