El 1986 tenia seguidors a Santander, Valladolid, Bilbao, Madrid i Salamanca, i el 1989 a Màlaga i Barcelona. VNR no tingué, però, cohesió interna ni ortodòxia ideològica. Així, a Barcelona –conegut com a Vanguardia– aplegà inicialment un col·lectiu d’antics caps-rapats coneguts com a Águilas Negras (devia tenir una quinzena de seguidors). Els seus trets més destacats a Catalunya van ser la xenofòbia i les campanyes antiimmigratòries, en termes similars al “lepenisme”. El seu dirigent fou Jorge Giménez. Premsa: Tribuna de Europa (d’opinió; més tard la revista s’escindí i esdevingué portaveu d’Alternativa Europea) i Vanguardia (doctrinal). El 1992 es fusionà amb Tercera Vía Solidarista i es dissolgué el 1994 per participar en el Proyecto IES (promogut per exmembres del Círculo Español de Amigos de Europa) i promogué Democracia Nacional.