L’obra de Domènec Badia i Leblich, conegut també pel nom d’Alí Bei, (Barcelona, 1767 – Damasc, 1818, o 1822) constitueix un dels cims més elevats del conjunt de projectes i de realitzacions de la Il·lustració. L’objecte de les recerques que dugué a terme fou el món de les societats i les economies de la civilització islàmica, a cavall entre el nord d’Àfrica, l’Àsia occidental i la Turquia europea. Es tractava d’unes societats que, si bé en bona part es trobaven molt properes geogràficament a Europa –com ara el Magrib i el Pròxim Orient–, eren, per diverses raons, molt desconegudes per als europeus.
Viatges d’Alí Bei i geografia de les edicions de la seva obra
L’aproximació de Domènec Badia al món de les societats de l’islam no fou simplista, perquè volia conèixer-ne tots els detalls: des del paisatge, la botànica i la zoologia fins a l’art, l’arquitectura i la política. Fou, en aquest sentit, un exemple paradigmàtic de la mentalitat de l’enciclopedisme. El seu objectiu, com succeí amb molts homes de la Il·lustració europea, fou el coneixement sistemàtic, il·luminar tots els racons d’una realitat en bona part perfectament desconeguda.
Al servei de tres monarquies
Naturalment, Domènec Badia necessitava un finançament important, el qual, en l’Europa de la Il·lustració, només podia procedir de les grans monarquies absolutes, que eren molt riques. El finançament també hauria pogut sortir de les esglésies o d’alguns ordes religiosos. Però, els seus recursos, i el seu interès per la Il·lustració, eren menors.
El primer finançament fou el del rei Carles IV, de la casa de Borbó, titular de la monarquia espanyola. I, amb aquest ajut, el 25 de maig de 1803 travessà l’estret de Gibraltar i entrà a l’imperi del Marroc, on esdevingué home de confiança del soldà. Des del Marroc, Badia viatjà fins a la Meca. Fou el primer europeu que, com a fals musulmà, entrà al temple sagrat de l’islam que havia fet de la ciutat de la Meca la capital espiritual de milions de fidels de tot el món. Després, es va posar al servei del nou monarca espanyol, Josep Bonaparte, germà de Napoleó Bonaparte, l’emperador francès nascut a l’illa de Còrsega. El segon finançament important fou el que va rebre de la monarquia francesa, per decisió del rei Lluís XVIII, quan la casa de Borbó recuperà la corona de França, per a realitzar un segon gran viatge al món islàmic. En aquest cas, a través de Milà i Constantinoble. D’aquest segon viatge, no en tornà. Morí de forma confusa, potser enverinat per agents britànics que temien la competència francesa, en una data discutida, el 1818 o el 1822, a prop, pel que sembla, de la ciutat de Damasc, la històrica capital del món islàmic.
Una estratègia peculiar: el canvi d’identitat
Per a poder realitzar les seves recerques, que, forçosament, havien de ser sobre el terreny, Domènec Badia, a més de formar-se molt seriosament, i en matèries molt diverses, a la Reial Junta de Comerç de Barcelona, utilitzà un estratagema peculiar. Decidí canviar la seva identitat personal, començant per demanar que li fessin, a Londres, una operació de circumcisió. Canvià, és clar, de nom i de llinatge familiar. Domènec Badia esdevingué un príncep de la tribu dels Abbàssides, és a dir, un descendent d’un oncle de Mahoma. El seu nom fou: Alí Bei-el-Abbasí, fill d’Othman Bei. Un conjunt de documents escrits, i “envellits” perquè semblessin autèntics, ho van demostrar.
Les edicions de l’obra d’Alí Bei
Si Domènec Badia és important és perquè el 1814 va aconseguir publicar a París un llibre extraordinari titulat Voyages d’Ali Bey el Abbassi en Afrique et en Asie, pendant les années 1803, 1804, 1805, 1806 et 1807. Eren tres volums i un atles amb mapes i plànols d’edificacions i construccions de vuitanta-quatre pàgines, titulat Atlas des Voyages d’Ali Bey.
L’any següent, és a dir, molt ràpidament tractant-se d’una obra tan voluminosa, se’n van publicar tres traduccions. A Londres, una edició en llengua anglesa: Travels of Ali Bey in Morocco, Tripoli, Cyprus, Egypt, Arabia, Syria and Turkey, between the years 1803 and 1807, written by myself. Illustrated by maps and numerous plates. A Weimar, en llengua alemanya: Ali Bey’s el Abassi Reisen in Africa und Asien. In der Jahren 1803 bis 1807. Aus dem Französischen. En dos volums: una part fou Die Staaten der Berberen, i l’altra incloïa Aegyten, Arabien, Syrien, und Europäische Türkei. A Milà, en llengua italiana, en quatre volums i amb làmines en color: Viaggi di Ali Bey el-Abassi in Africa e in Asia, dall’anno 1803 a tutto il 1807. Con tavole in rame colorate.
La traducció castellana no es va publicar fins el 1836, a la Llibreria Mallen de València, i, per primera vegada, l’autor real era identificat: Viajes de Ali Bey el Abassi (Don Domingo Badia y Leblich) por África y Asia, durante los años 1803, 1804, 1805, 1806 y 1807. Traducidos del francés.
L’edició de València era íntegra, en tres volums. El 1861, a Puerto Rico, al Carib, a la impremta de Josep Solves, en plena primera onada d’emigració catalana cap a Amèrica, se n’edità una versió reduïda, amb una precisió interessant sobre l’autor, com és possible llegir-ho al nou títol adoptat per l’editor: Viajes y aventuras del ilustre y esforzado catalán Badia, durante su larga permanencia en Marruecos.
L’edició en llengua catalana és una prova de l’èxit del moviment cultural paral·lel a les revolucions liberals catalanes, anomenat Renaixença. Els tres volums es publicaren relativament aviat, en 1888-89, a la casa editorial La Renaixensa, amb ortografia prefabriana: Viatjes de Ali Bey el Abbassi (Domingo Badia y Leblich) per Africa y Assia. Durant los anys 1803, 1804, 1804, 1806 i 1807. El 1892, “L’Avenç” en publicà, separadament, un volum annex: Atlas dels viatges d’Ali Bey.
A continuació es multipliquen les edicions, les adaptacions, les biografies novel·lades, les versions per a infants, les adaptacions teatrals, les emissions en format televisiu i les exposicions.
Seguint les petjades d’Alí Bei
Viatgers per l’islam
L’impacte dels viatges i dels llibres de Domènec Badia a tota l’Europa que virava de la Il·lustració al Romanticisme fou molt gran, perquè, de fet, estava obrint, de manera brillant, una nova via de coneixement d’un món alhora molt proper i molt hermètic. D’altra banda, entrar-hi requeria una molt bona preparació. Per exemple, en llengua àrab i en cultura islàmica. Influïts per Badia, cal assenyalar el recorregut i l’obra de diversos grans viatgers.
Joaquim Gatell
El jove Joaquim Gatell i Folch (Altafulla, 1826 – Cadis, 1879) es preparà meticulosament per a estudiar el món islàmic i, amb l’objectiu d’obtenir plataformes de llançament, marxà a Londres i a París. La Société Géographique parisenca proposava l’exploració de les regions del desert del Sàhara. Gatell, que era a Londres, travessà França fins a Marsella i s’embarcà vers Algèria.
Entretant, feu com Badia: canvià de personalitat i esdevingué musulmà amb el nom àrab de Caid Ismail. Al regne del Marroc arribà a ser home de confiança del rei, que signà el nomenament de cap del cos d’artilleria de l’exèrcit a favor seu, pensant-se que en tenia coneixements tècnics avançats. Després d’un temps, aconseguí el seu veritable objectiu: endinsar-se al desert del Sàhara. Però, malalt, es va veure obligat a tornar abans d’hora. Les notes de viatge i els seus croquis i dibuixos es publicaren en llengua castellana el 1949.
Joan Víctor Abargués
Molts dels detalls de la vida i la mort de Joan Víctor Abargués (València ?, 1844 ? – Madrid ?, 1920 ?) són poc coneguts. Se sap, però, que, prenent com a base la ciutat egípcia del Caire, el seu objectiu era explorar les fonts del Nil Blau i conèixer els altiplans d’Abissínia en direcció a l’Àfrica Equatorial oriental.
Aconseguí que el rei d’Espanya Alfons XII li encarregués la captura d’animals per al seu zoològic particular i que, per a facilitar les coses, li fes arribar regals per al negus, l’emperador d’Abissínia. Com Badia i com Gatell, es va entendre bé amb el rei. I, en aquest cas, sense disfressa ni falsa identitat.
Joan Víctor Abargués va publicar també els seus papers i quaderns d’exploració, però com unes notes, i no en francès, sinó, més modestament, en castellà, a Madrid i amb un editor català, Notas de viaje por Etiopia, Xoa, Zebul, Volo, Galardi (Madrid, Fontaner, 1883).
Adolf Rivadeneyra
El món islàmic de D. Badia i de J.V. Abargues tenia com a eix el sud de la Mediterrània i, passat l’istme de Suez, les terres de banda i banda de la mar Roja. El pas següent havia de ser el coneixement del món islàmic dels països de l’oceà Índic.
Aquest pas fou el que realitzà Adolf Rivadeneyra (Santiago, Xile, 1841 – Madrid, 1882), fill de l’estada a Xile de l’editor Manuel Rivadeneyra. Una estada que suposà la posada en marxa d’una nova indústria, l’editorial, inexistent fins el 1830 a Xile. Va estudiar, a més de les principals llengües europees, l’àrab, el persa i el turc. Entrà en la carrera diplomàtica. Fou cònsol (o vicecònsol) del regne d’Espanya, primer a Beirut i Jerusalem, després a Colombo (Sri Lanka), Damasc i Teheran, i finalment a Mogador (al Marroc de Joaquim Gatell) i a Singapur, a la porta d’un altre món islàmic: Indonèsia.
Publicà Viaje de Ceilan a Damasco. Golfo Pérsico, Mesopotamia, ruinas de Babilonia, Nínive y Palmira. Y cartas sobre la Siria y la isla de Ceylan. (Madrid, M. Rivadeneyra, 1871). A la impremta d’Aribau: Viaje al interior de Persia (Madrid, Aribau, 1880).