La diada de Sant Jordi és una de les celebracions més emblemàtiques de Catalunya perquè representa en un sol dia tradició, llegenda i cultura. Sant Jordi és patró de Catalunya des del 1456 i la seva devoció es va estendre per bona part d’Europa arran de les croades.
La versió catalana de la llegenda, documentada entre la fi del segle XIV i l’inici del XV, situa el combat contra el drac a Montblanc. D’acord amb aquest relat, de la sang del drac brollà un roser de roses vermelles i Sant Jordi n’oferí una a la princesa. Aquest és un dels elements genuïns de la tradició catalana i l’origen simbòlic del costum de regalar roses per Sant Jordi.
A Barcelona la festa coincideix des del segle XV amb la Fira de Roses o dels Enamorats, vinculada al Palau de la Generalitat i als seus voltants. Tot i que aquesta celebració es veié alterada després del Decret de Nova Planta, la tradició es mantingué viva i fou restablerta institucionalment per la Mancomunitat de Catalunya el 1914.
La incorporació del llibre a la festa és més recent. El 1926 Vicent Clavel va promoure la creació de la Diada del Llibre, inicialment fixada en el 7 d’octubre. Però el 1929 es proposà traslladar-la al 23 d’abril, coincidint amb la diada de Sant Jordi i amb la commemoració de la mort de Cervantes i Shakespeare. Així va néixer la forma actual de la festa: una celebració que uneix la rosa i el llibre en una expressió cívica i cultural única.
Per aprofundir en l’origen i l’evolució de la diada, podeu llegir l’article “Sant Jordi, patró de Catalunya”, del Tradicionari, i també l’article sobre els símbols religiosos dels Països Catalans, que fa especial atenció a la figura de sant Jordi dins la tradició històrica i cultural catalana, “Els símbols religiosos: Montserrat i sant Jordi”, de la Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans.